
- Xaloc Música (Pilar Reiona)
- Camins i rondalles
- Ona Digital ODCD 70
- Primavera 1997
Camí del cim
- Tirany estret i enlairat,
- tu ets el secret camí
- per arribar a la fi
- al cim que més he estimat.
- Vora el cingle agosarat,
- empedrat, bé serpenteges,
- la roca dura festeges,
- t'abeures del cel granat.
- Tu m'has mostrat la natura,
- has fet sentir al meu cor
- tota la vida i tresor
- que bateguen vers l'altura.
- L'estada sembla alentida,
- no reprèn la caminada,
- acostes amb la rosada
- perfums de murta florida.
- Quan començ la davallada
- no puc deixar de girar-me,
- tot d'una crec enyorar-me
- del plaer de la jornada.
- M'acompanyes a la vila
- desfent revolts tortuosos.
- Lluny dels turons alterosos
- fineix la nostra sortida.
- Fidel, la comesa acabes;
- el comiat ara hem de creure.
- L'adéu és un arreveure:
- tornaré prest, com suposes.
- L'esforç que sols demanar
- el tens bonament cobert;
- a dalt, un espai obert
- no et canses de regalar.
Música: M. Pilar López i Sastre.
Lletra: Gaspar Valero i Martí.
PujarBona nit i fins demà
- Oh! Mallorca, que has brillat
- tot lo dia amb llum de foc
- i que ara poc a poc,
- empegueïda has enfosquit.
- Mallorca, bona nit i fins demà...
- Bona nit, mar verd i blau,
- mirall clar de les nostres roques,
- bona nit, ventet suau
- que acaricies quan toques.
- Mallorca, bona nit i fins demà...
- Bona nit, camades blanques,
- trepitjades pels carretons,
- que se'n van cap a les tanques
- de petites possessions.
- Mallorca, bona nit i fins demà...
- Bona nit, muntanya i pla:
- la fosca passarà en un vol.
- Mallorca, si Déu vol,
- bona nit i fins demà.
- Mallorca, bona nit i fins demà...
Música: M. Pilar López i Sastre / Marta Elka Calafell.
Lletra: Antoni Mus i López.
PujarLa captiva rescatada
- A la vorera del mar, una donzella
- hi brodava un mocador bo per la reina.
- Com va ser a mig brodar, li mancà seda.
- - Mariner, bon mariner, que portau seda?
- - Quina seda voleu vós, blanca o vermella?
- - Vermelleta la vull jo, que és la més bella.
- - Entrau, entrau dins la nau, triareu d'ella.
- Com va ser a dins la nau, s'adormí ella
- i, dormint molt descansada, la nau fa vela
- i amb lo cant del mariner, desperta's ella.
- - Mariner, bon mariner, portau-me a terra,
- que les ones de la mar me donen pena.
- - Voltau la nau, que plorant va,
- duis-la en el port on mon pare està.
- Mon pare, em voleu quitar? Moros me venen.
- - Ma filla, digau, digau, per quant vos venen?
- - Mon pare, per cent escuts vostra seria.
- - Ma filla, per un menut no us quitaria.
- - Voltau la nau, que plorant va
- duis-la en el port on ma mare està.
- - Ma mare, em voleu quitar? Moros me venen.
- - Ma filla, digau, digau, per quant vos venen?
- - Ma mare, per cent escuts vostra seria.
- - Ma filla, per un menut no us quitaria.
- - Voltau la nau, que plorant va
- duis-la en el port on germà està.
- - Mon germà, em voleu quitar? Moros me venen.
- - Germana, digau, digau, per quant vos venen?
- - Mon germà, per cent escuts vostra seria.
- - Germana, per un menut no us quitaria.
- - Voltau la nau, que plorant va
- duis-la en el port on son bé està.
- - Lo meu bé, em voleu quitar? Moros me venen.
- - Mon amor, digau, digau, per quant vos venen?
- - Lo meu bé, per cent escuts vostra seria.
- - Mon amor, per tot lo món no us deixaria.
- - Fermau la nau, vora del mar,
- puis la donzella son bé ha trobat.
Música i lletra: popular
Adaptació: M. Pilar López i Sastre.
PujarCamí perdut
- Enmig d'aritges i d'arbres
- si no em mostres la llum,
- com veuré per on camines?
- Camí perdut, camí perdut, camí perdut...
- El carrer de l'alegria
- on passejava amb tu
- ara em sembla un miratge!
- Camí perdut, camí perdut, camí perdut...
- A l'entreforc de la pensa
- fan teranyines de fum
- temença i gosadia!
- Camí perdut, camí perdut, camí perdut...
- La pols densa cega el somni,
- esborra el sender confús,
- com hi trobaràs sortida?
- Camí perdut, camí perdut, camí perdut...
- - Fermau la nau, vora del mar,
- puis la donzella son bé ha trobat.
Música i lletra: M. Pilar López i Sastre.
Arranjaments: Francesc Ropero.
PujarJota xiroia
- Ves! si encara sé sa jota
- quin desig tenc de ballar,
- i un pic que la sent sonar
- es meu cor dins es pit bota.
- Qui és aquell bergantell
- que balla amb ses calces blaves
- i jo amb unes bones trabes
- ballaria millor que ell.
- Quan de tu em vaig despedir
- el meu cor tornava enrera
- i tenia més fal·lera
- de quedar que de fugir.
Música: M. Pilar López i Sastre
Lletra: popular.
PujarCamí ran de mar
- A vorera de la mar
- gavines blanques voltegen,
- es fonoll marí verdeja
- omplint d'aroma es pinar.
- - Ramells florits, trobaràs
- pels redols prop de la mar.
- Cap al tard s'aigua encalmada
- dibuixa un mar de vitralls;
- si bufa brisa pausada,
- és llisa com un mirall.
- - Senzill, tranquil, es milà
- pren es vol a ran de mar.
- Acaricia s'onada
- ses roques sense neguit,
- besada damunt besada
- arribant a l'infinit.
- - Crestalls gentils, alçarà
- s'oretjol prop de la mar.
Música i lletra: M. Pilar López i Sastre.
PujarDe pressa!
- De pressa, va ben de pressa
- lo poltre del Comte Mal;
- de tan de pressa, no corre,
- no corre, que va volant.
- Si troba parets o màrgens
- los bóta pitjor que un mart,
- ni avencs ni gorgs el deturen,
- pels torrents li basta un salt.
- I passa jardins i hortes,
- travessa boscs, arenals,
- costers i puigs i garrigues
- i cingles i comellars...
- Sembla un remolí quan passa
- la plana de part a part;
- quan passa per dins la costa
- sembla una verga de llamp!
- Lo Comte amb la boca eixuta
- lo pit oprès i cansat,
- acaba l'alè i les forces
- i ja no el pot governar.
- - Quan te cansaràs de córrer?
- - li crida desesperat,
- - on te'n vas, com una ratxa
- de vent d'infern? On te'n vas?
- On me dus, que veig que corres
- i corres sense parar
- i en el castell d'on eixírem,
- cavall meu, no arribes mai?-
- I així dient mira i mira
- per dins la fosca cercant
- lo seu castell d'on li sembla
- que va sortir fa cent anys.
Música: M. Pilar López i Sastre.
Lletra: Ramon Picó i Campomar.
PujarJota de Ferreries
- Foc de m'enyorança encès
- que crema i no fa flamada
- d'una amor que tenc callada
- que encara ningú en sap res.
- Jo no hauré de menester
- mocador per recordança,
- que a mi em basta s'enyorança
- des temps que tot sol viuré.
- Què és d'enfora i lluny d'ací
- es qui alegria em pot dar,
- què fa de mal esperar
- a qui mai no ha de venir.
- De parlar amb vós vaig enrera,
- ramellet, i no sé com,
- deis bona nit a tothom
- i a mi em passau sa darrera.
Música i lletra: popular
PujarFé nona
- Fé nona, fé nona,
- petit, petitó,
- i tanca es ullets,
- que són com dos llumets
- de clara vivor.
- Ta mare te bressa,
- la lluna té pressa
- i fuig amb una ona.
- Fé nona, fé nona,
- petit, petitó.
Música: M. Pilar López i Sastre.
Lletra: Antoni Nadal i Soler.
Arranjaments: Francesc Ropero.
PujarEl poal florit
- Un bandoler abans hi havia
- de lladres fou capità,
- allà on anava a robar
- feia matx de nit i dia.
- Així mateix esperava
- conhort de la religió:
- cercava confessió,
- l'absolució demanava.
- Caramulls de crims tan grossos
- no trobaven cap perdó,
- l'assassí sens compassió
- matava el confés a trossos.
- Un dia arriba a un convent
- reclamant confessió,
- un frare amb resolució
- accepta l'oferiment.
- Així diu la penitència:
- "El que no vulgues per tu,
- no ho vulgues per ningú":
- és una clara sentència.
- El lladre tot consirós
- pensa qui pensa en tal cosa
- lluny dels altres, a la cova,
- reconeix no ser ditxós.
- Decideix canviar de vida
- i torna al mateix convent;
- contricció novament
- li va pregar fora mida.
- Perdó de Déu obtenir
- és per a tu tan possible
- com que el poal, ben visible,
- 'ribi tal dia a florir.
- El dolor del penedit
- fou del tot insuportable:
- morí dins el llit el lladre,
- tot ja era ben decidit.
- Quan hora primera anaren
- a treure aigua del pou,
- clara i bona per qui beu,
- el poal florit trobaren.
Música: M. Pilar López i Sastre.
Lletra: Gaspar Valero i Martí.
PujarLa dona d'aigua
- Sovint a la font venies
- plorant el teu desamor,
- perquè ara mai més podries
- sentir el batec del seu cor.
- Dedins del pou, en sortí
- una dona jove i guapa
- que allà tot ho adesava
- i ell no se'n pogué avenir.
- - Garrida, has robat mon cor!
- Digue'm qui ets i d'on surts.
- - Per tu, dona d'aigua som,
- si això dius, no em veuràs pus.
- Per aquella mala anyada
- les paraules em digueres,
- per això molt enutjada
- torn a les aigües primeres.
- Si treuen aigua algun pic
- d'aquell pou fondo i antic
- prou bé hi senten els singlots
- que hi amaguen la tristor.
- - Garrida, has robat mon cor!
- Digue'm qui ets i d'on surts.
- - Per tu, dona d'aigua som,
- si això dius, no em veuràs pus.
- Per això, si algú em vol bé,
- li vull donar bon conhort.
- Quan bec de la teva font
- sa dona d'aigua em neix.




