Música Nostra, +D26

Fandango "La Malaguenya"

Aquest fandango és molt popular al País Valencià, també és conegut com a "La Sandinga".

• A la mar se cria es peix
• i a la figuera les figues
• en els teus llavis besades
• i a les meves mans carícies.

• El cantar dóna alegria
• i ballant fuig la tristor,
• jo te cant i estic alegre,
• balla tu aquesta cançó.

• Que no ho diguis ni t'ho diguin
• vol dir que hàgim oblidat
• tots dos en un tros de vida,
• un tros del cor hi hem deixat.

• Amb un silenci et vull dir
• lo que els meus llavis no parlen:
• en els ulls hi duc escrites
• les paraules que t'agraden.

• Les guitarres ja cansades
• volen el ball acabar
• si vos feis una besada,
• tendreu més bon aturar.

Música: popular.
Lletra: Miquela Lladó.

Jota llevantina

• Ai amor que vas i véns,
• queda't aquí amb mi una estona,
• jo te donaré el meu cos,
• dóna'm la teva persona.

• Si quan tu véns jo me'n vaig,
• només mos podem trobar
• en el carrer del turment.

• Un claveller me deixares
• per recordança d'amor;
• les llàgrimes que em costares
• bastaren per regar-lo.

• Per un trosset del teu cos
• jo vaig perdre el cap i el nord,
• el seny i l'enteniment.

• Heu de saber que el meu cant
• és com obrir una finestra:
• les penes surten volant
• i se vesteixen de festa.

• No cal que m'envïis flors
• ni que me venguis amb plors
• quan el sentiment ja és mort.

• Adéu!, no m'esperis
• avui en el llit,
• que me'n vaig de festa
• per tota la nit.

Música i lletra: Miquela Lladó.

Bolero de les nines

• La nina, nina, nineta
• té tan blanca la color
• que quan dorm a dins del bres
• els llençols són de carbó.

• La nina, nina, nineta
• feta sucre, mel de cel,
• la prengueren els seus pares
• de la cua d'un estel.

• La nina, nina, nineta
• tota ploma, plomissó,
• la trobaren els seus pares
• a la Cala de l'Amor.

Música: Miquela Lladó.
Lletra: fragments del poema Una cançó Bamba de Cèlia Viñas Olivella (Lleida 1915 - Almeria 1954), poetessa i escriptora, catedràtica de llengua castellana. Passà l'adolescència i la joventut a Ciutat de Mallorca.

Fandango per regalar

Tot això voldríem regalar a na Ma. del Mar i a n'Emma.

• Un gorg ple de lluna plena
• avui et vull regalar,
• i el cant de les caderneres
• quan es canten festejant,
• un llençol de cel blau,
• un estel, un nigul de la serra,
• una posta de sol, i un redol
• d'ombres d'arbres vius amb flors:
• tot això i més coses et voldria regalar.

• Una terra verge i neta
• et voldria regalar,
• el color de les muntanyes
• i l'escuma de la mar,
• la remor d'un torrent,
• uns esculls, el mirall d'una cala,
• una tanca amb un hort,
• una font, tots els peixos dins el port:
• tot això i més coses et voldria regalar.

• Les paraules més polides
• et voldria regalar,
• i uns costums perquè sabessis
• d'allà on véns i cap on vas,
• les més belles cançons,
• bells records, tradicions i rondalles,
• l'alegria d'un ball,
• d'un mercat, d'un bon vi, d'un bon menjar:
• tot això i més coses et voldria regalar.

Música: Bernat Cabot.
Lletra: Miquela Lladó.

Bolero d'ultramar

• (Instrumental)

Música: Pep Toni Rubio.

Fandango 'El color de l'alegria'

• Del color de l'alegria
• tenc el sentiment remull,
• s'han negat totes les penes
• dins el fondal dels teus ulls.

• Dins un llit de lluna blanca
• les teves mans per llençols
• i les roses dels teus llavis
• florint dins cada redol.

• Com s'enfonsen les angoixes
• dins les ones del desig
• i els malsons com s'esvaeixen
• en el coixí del teu pit.

• Quan es tanca una finestra
• potser cal obrir un balcó:
• bon amor, si avui t'allunyes,
• un altre m'omplirà el cor.

Música i lletra: Miquela Lladó.

Jota del veler

• Si jo tingués un veler,
• sortiria a pesca d'albes.
• Encalçaria els estels
• per posar-me'n arregades.
• Només voldria un cel blau
• i una mar ben verda i blava
• i un campanar que es veiés
• de dins de la meva barca.

• Si jo tingués un veler,
• totes les illes i platges
• em serien avinents
• pels somnis i les besades.
• Només voldria un estel
• i una sirena de plata
• i una cançó de l'enyor
• perfumada d'esperança.

• Si jo tingués un veler,
• en cap port faria estada.
• El món fora dintre seu,
• ai amor, si tu hi anaves!
• Només voldria un amor
• i uns braços per a bressar-me
• i que el teu llavi em digués
• aquella sola paraula.

Música: Miquela Lladó.
Lletra: Rosa Leveroni (Barcelona 1919 - 1985) Poetessa i bibliotecària que mantingué contactes amb els ambients poètics i intel·lectuals mallorquins durant la repressió. Fragments del poema Tema amb variacions.

Bolero per na Mar

• (Instrumental)

Música: Bernat Cabot.

Fandango de l'illa

• Ones que banyen asfalt,
• abocadors amb gavines,
• les cases omplen els camps
• i els estranys ens compren l'illa.

• Pobre camp!
• Tan trist i tan tot sol com t'has quedat,
• per golfs i agroturismes enterrat,
• amb gent que no te viu i fuig de pressa.

• Pobre camp!
• Solcat de carreteres per frissar
• florit de cotxos, motos i autocars,
• modern, urbanitzat i els fruits en terra.

• Ciutat!
• Que dura i poc amiga t'has tornat,
• amb tan poquetes flors en els terrats,
• amb gent que mai no riu i va de pressa.

• Ciutat!
• Vestida de ciment i pla mirall,
• amb llum que sols disfressen desencants,
• amb tan poquets jardins i sense gespa.

• Mariners!
• No hi ha carrers més blaus que els de la mar
• ni una escalfor més dolça que aquest sol
• ni cases més polides que les barques.

• Mariners!
• Els crits de les gavines per bressol,
• les veles i les algues per llençols,
• un rellotge de llum, xarxes de plata.

Música i lletra: Miquela Lladó.

Bolero de Castelló

• (Instrumental)

Música: popular, recollit al País Valencià.

Jota pastera amb cançó de pandero

• Al·loteta, robadora,
• a qui vos compararé?
• A la flor de la perera
• o a les roses del roser?
• A la flor de la perera
• jo us comparo per blancor
• i a les roses del roser
• jo us comparo per l'olor.
• (popular)

• Anam allà on anam.
• Venim d'alla on venim.
• Entram allà on entram.
• Sortim d'allà on sortim.

• Me n'anava a no sé on
• i em vaig trobar no sé qui,
• que em digué no sé què
• i jo no sé què li vaig dir.

• Mal qui fa, mal qui no fa.
• Mal qui diu, mal qui no diu.
• Mal qui plora i mal qui riu
• i, per això, en tot mal hi ha.

• Vols que et digui la raó,
• del mode com has de viure?
• No has de plorar ni riure
• ni estar content ni felló.
• (Guillem d'Efak)

• Muletes, correu, correu,
• fareu sa palla menuda,
• que, si la feis grossa i tronxuda,
• en s'hivern la hi trobareu.
• (popular)

• La poesia és traspassar els llindars
• i consentir habitar entre fosques.

• La poesia és un lloc on convivim
• amb els estels i les arrels
• reconeixent la igualtat dels nostres destins.

• La poesia és la pedra que tiram
• contra els miralls perquè se'ns esmiqui la forma.

• La poesia és una dent contra el ferro,
• una fulla contra el vent,
• una flor de cirerer contra la història.

• La poesia és un llit
• on pasturen dos cossos que es devoren
• els vestits, l'herba i la fruita.

• La poesia és un camp de clavells
• atacat per un exèrcit de tisores.

• La poesia és un hortolà
• sembrant un desig,
• dormint al costat d'una col,
• regalant ala dona un coixí de bledes.
• (Damià Pons)

• Si no fos pes carretó
• que va darrera, darrera,
• no hi hauria cap somera
• que batés un cavalló
• (popular)

Música: popular de Mallorca (Pastera) i de Lleida (Pandero)
Lletra: Gloses populars // Fragment del poema Jocs populars de Guillem d'Efak (Capellet de Vidre) // Versos del poema: Poètica de Damià Pons i Pons (Els mapes del desig).

Bolero creuat

• (Instrumental)

Música: popular, recollit al País Valencià.

Fandango del jardí

La lletra d'aquest fandango va ser guardonada amb el premi Cerverí de Girona l'any 2000.

• En terra he escrit el teu nom
• per veure si m'escriuries,
• el vent se n'ha dut els mots
• i cap carta no m'arriba.

• Sense sol no neixen flors
• i massa sol les socarra:
• en el punt de calentor
• està el secret de la rosa.

• Si un clavell d'aire jo fos,
• del teu aire jo viuria,
• però em fa falta el teu cos:
• jo estic feta de carn viva.

• Aigua de pluja beuré,
• per veure si m'assacia,
• que els teus llavis em fan set
• de besades que hi beuria.

Música i lletra: Miquela Lladó.

Melodia popularment emprada per cantar gloses intencionades i de picat.

• Uns senyorets de València
• més coents que una pebrera
• volien tancar una "tele"
per parlar la nostra llengua
• i mira que n'eren fins
• i coents com la pebrera
• que per parlar-los als fills
• usen llengua forastera...
• (Miquel Gil)

• Jo tenc una bella llengua
• que serveix per moltes coses
• hi cant, hi ball, hi menjo i plor,
• faig manetes amb s'al·lota.
• Rall normal i em faig entendre
• que voleu que ho digui clar?
• Jo no en vull de trilingüisme:
• s'escola en Català. Si!
• (Cris Juanico)

• A aquest país nostre n'hi ha
• molts que són uns provicians,
• que no parlen català
• quan parlen amb immigrants,
• i a tots aquests que venguin
• per viure al teu carrer,
• com putes vols que l'aprenguin
• si els parles en foraster?
• (Titot)

• Dissortada llengua nostra,
• per la història malferida,
• sobrevius estoica i trista
• com una rosa pansida.
• Poca aigua i poca terra,
• t'han deixat tota esquifida.
• Jo t'estim amb bogeria
• i lluitaré per dar-te vida.
• (Carles Belda)

• Aquesta ja és la darrera
• que cantarem per aquí,
• ja en duim més de vint-i-sis
• i no hem perdut la cantera.
• Aquesta ja és la darrera
• que cantarem per aquí
• i qui ens vulgui seguir
• haurà de venir darrera.
• (Música Nostra)

Música: popular
Lletra: Miquel Gil, Cris Juanico, Titot, Carles Belda i Música Nostra.