Música Nostra, Canta Nadal

Nadala menorquina

Tradicional a Menorca. Formava part d'una representació dels pastors que es feia durant les matines.

• Jo som es pastor més gros
• qui venc per entre ses murtes
• amb ses faldes curtes, curtes,
• i es mostatxos plens d'arròs.

• Toca timbal, toca Pascual,
• toca Regina,
• tot són festes d'alegria
• ses de Pasco i de Nadal.

• Jo qui som es quart pastor
• que no tenc més que una coca
• i me la llev de sa boca
• per donar-la al sant minyó.

• Toca timbal, toca Pascual,
• toca Regina,
• tot són festes d'alegria
• ses de Pasco i de Nadal.

Música i lletra: popular.
Veus: Jaume Balaguer (5 anys) i Meritxell Balaguer (3 anys).

Fum, fum, fum

Tradicional catalana. La més arrelada i coneguda a Mallorca.

• El vint-i-cinc de desembre,
• fum, fum, fum,
• ha nascut un minyonet
• ros i blanquet,
• fill de la Verge Maria,
• és nat en una establia,
• fum, fum, fum.

• Allà dalt de la muntanya,
• fum, fum, fum
• si n'hi ha dos pastorets
• abrigadets,
• amb la pell i la samarra
• mengen ous i botifarra,
• fum, fum, fum.

• Qui dirà més gran mentida?
• Fum, fum, fum.
• Ja respon es majoral
• amb gran cabal:
• "Jo en faré deu mil camades,
• d'un sol bot totes plegades"
• fum, fum, fum.

• El vint-i-cinc de desembre,
• fum, fum, fum
• és es dia de Nadal,
• molt principal,
• en sortir de ses matines
• menjarem cosetes fines,
• fum, fum, fum.

• Déu mos do unes santes festes,
• fum, fum, fum,
• faci fred, faci calor,
• serà el millor,
• de Jesús farem memòria
• perquè ens vulgui dalt la glòria,
• fum, fum, fum.

Música i lletra: popular.

El dimoni escoat

Tradicional catalana. Curiosa per la implicació de Sant Josep i per tots els instruments musicals que anomena.

• Allà sota una penya
• és nat el Jesuset, nuet, nuet,
• que és fill de mare verge
• i està mig mort de fred,
• nuet, nuet,
• i està mig mort de fred.

• El bon Josep li deia:
• "Jesús, que estau fredet,
• pobret, pobret."
• La Verge responia:
• "Per falta d'abriguet,
• pobret, pobret,
• per falta d'abriguet."

• Pastors hi arribaven
• allà a la mitja nit,
• cric-cric, cric-cric,
• veient que tots hi anaven
• dels grans fins al més xic,
• cric-cric, cric-cric,
• dels grans fins al més xic.

• Ja toquen la música
• de flautes i violins,
• clarins, clarins,
• dolçaines, xeremies,
• baixons i tamborins,
• clarins, clarins,
• baixons i tamborins.

• Els pastorets s'hi engresquen
• i ballen tot sonant,
• galant, galant,
• ballets i contradanses
• per fer alegrar l'infant,
• galant, galant,
• per fer alegrar l'infant.

• Sant Josep que hi estava
• allà tot amagat,
• cric-crac, cric-crac,
• en veure que ballaven
• també s'hi ha posat,
• cric-crac, cric-crac,
• també s'hi ha posat.

• A prop d'allà hi passava
• un dimoni escuat,
• patrip, patrap,
• sentint tanta gatzara
• a dins s'hi ha ficat,
• patrip, patrap,
• a dins s'hi ha ficat.

• Els pastorets en veure'l
• s'hi tiren a damunt,
• patim, patum,
• i tantes n'hi mesuren
• que el deixen mig difunt,
• patim, patum,
• que el deixen mig difunt!

Música i lletra: popular.

El nin de la mare

Tradicional catalana molt arrelada a Mallorca i Menorca.

• Què li darem a n'el nin de la Mare?
• Què li darem que li sàpiga bo?
• Panses i figues, i anous i olives,
• panses i figues, i mel i mató.

• Què li darem al fiet de Maria?
• Què li darem a n'el dolç infantó?
• Li darem panses amb unes balances,
• li darem figues amb un paneró.

• Tam patantam, que ses figues són verdes,
• tam patantam, que ja maduraran.
• Si no maduren el dia de Pasco,
• maduraran en el dia del Ram.

Música i lletra: popular.

Nadaleta per un infant

• Per un infant tant petit
• que no té casa ni roba
• s'han badat totes ses roses
• i han florit tots es jardins.
• Per un infant tant petit!

• Per un infant tant petit
• a un estel li ha sortit coa
• i tres reis li duen coses
• perquè estigui divertit.
• Per un infant tant petit!

• Per un infant tant petit
• tots es carrers fan flamada
• i repiquen ses campanes:
• ai que és dolç com un confit!
• Per un infant tant petit!

• Per un infant tant petit
• tothom s'estima i s'enyora
• amb la pau de boca en boca,
• quin miracle d'una nit!
• Per un infant tant petit!

Música i lletra: Miquela Lladó.

El desembre congelat

Tradicional catalana molt arrelada a Mallorca. És una de les nadales més repetides en els manuscrits del segle XVIII. De procedència profana, la melodia és gairebé la mateixa d'una cançó de taverna francesa Quand la Mer Rouge apparut.

• El desembre congelat
• confús se retira;
• abril de flors coronat
• tot el món admira.
• Quan en un jardí d'amor
• neix una divina flor,
• d'una ro, ro, ro,
• d'una sa, sa, sa,
• d'una ro,
• d'una sa,
• d'una rosa bella,
• fecunda i poncella.

• El mes de maig ha florit
• sense ser-ho encara,
• un lliri blanc tot polit
• de fragància rara
• que per tot el món se sent
• de llevant fins a ponent
• i que amb dol, dol, dol,
• i que amb çu, çu, çu,
• i que amb dol,
• i que amb çu,
• i que amb sa "dolçura"
• dóna gran ventura.

• El primer pare causà
• la nit tenebrosa
• que a tot el món ofuscà
• la vista penosa,
• mes en una mitja nit
• surt el sol que n'és eixit
• d'una be, be, be,
• d'una lla, lla, lla,
• d'una be,
• d'una lla,
• d'una bella aurora,
• que el cel enamora.

• Arribaren els tres Reis
• amb molta alegria
• adorant el rei del cel
• en una establia,
• oferint-li tres presents,
• com són or, mirra i encens.
• A la Ma, Ma, Ma,
• a la re, re, re,
• a la Ma,
• a la re,
• a la Mare pia,
• la Verge Maria.

Música i lletra: popular.

Nadala eivissenca

Tradicional eivissenca.

• A Betlem dins l'establia
• és nat el Jesús minyó,
• en braços el té Maria:
• anem tots a adorar-lo.

• Pastorets de ses ovelles
• que pasturau es anyells
• amb es bous i ses vadelles,
• nostro Senyor és nat entre ells
• perquè promès l'hi havia
• a la Mare del Senyor:
• en braços el té Maria:
• anem tots a adorar-lo.

• Amb sa seva dolentia
• Herodes s'hi va tardar,
• tots es minyonets que hi havia
• de tres anys va fer matar
• per veure si encontraria
• a n'el bon Jesús minyó:
• en braços el té Maria,
• anem tots adorar-lo.

• Sou de totes sa més bella,
• molt humil Mare de Déu,
• heu parit i sou donzella
• i heu dat llum al fill de Déu.

Música i lletra: popular

Vénen ses festes

• Vénen, ja vénen ses festes
• i què aviat passaran!
• Si ens duen pau i alegria,
• que n'hi hagi per tot l'any.

• Tots volem sa casa plena
• de regals i bon menjar,
• un cèntim dins sa butxaca
• i amb salut poder estimar.
• Si jo en tenc i tu no en tens,
• aquí en tens, que jo ja en tenc.

• Vénen, ja vénen ses festes
• i què aviat passaran!
• Si ens duen pau i alegria,
• que n'hi hagi per tot l'any.

• Qui pogués comprar a ses tendes
• abraçades pels enyors,
• consols pels qui tenen penes,
• amics pels qui estan totsols.
• Si jo en tenc i tu no en tens,
• aquí en tens, que jo ja en tenc.

• Vénen, ja vénen ses festes
• i què aviat passaran!
• Si ens duen pau i alegria,
• que n'hi hagi per tot l'any.

• Si ens duguessin ses estrelles
• clarors per a un món millor,
• seria sense pobresa,
• sense guerres ni opressors.

• Si jo en tenc i tu no en tens,
• aquí en tens, que jo ja en tenc.

Música i lletra: Miquela Lladó.

Les dotze van tocant

Tradicional catalana. Molt popular a Mallorca.

• Les dotze van tocant,
• ja és nat el Déu infant,
• fill de Maria,
• ja és nat,
• el Déu
• infant,
• fill de Maria.

• El cel és estrellat,
• el món és tot glaçat,
• neva i venteja,
• el món
• és tot
• glaçat,
• neva i venteja.

• Sa mare i es fillet
• estan mig morts de fred
• i el vell tremola,
• estan
• mig morts
• de fred
• i el vell tremola.

• Josep a poc a poc
• encén allà un gran foc
• es àngels canten,
• encén
• allà
• un gran foc
• i es àngels canten.

• Enmig de fred i neu
• es foc d'amor d'un Déu
• es cors desglaça,
• es foc
• d'amor
• d'un Déu
• es cors desglaça.

• Per això tots van cantant:
• "Ja és nat el Déu infant,
• fill de Maria,
• ja és nat
• el Déu
• infant,
• fill de Maria."

Música i lletra: popular.

Bressol de Nadal

Tradicional a Mallorca. Una de les més populars. Moltes altres cançons de bressol també es cantaven per Nadal.

• Sant Josep s'aixeca a l'auba,
• a l'auba del dematí,
• i fa una flamadeta
• d'un brotet de romaní,

• quan la té ben calenteta,
• hi posa lo calderó,
• hi posa sucre i canyella
• per enconar lo minyó,

• quan la té ben calenteta,
• agafa lo minyonet
• que amb sa mare no fa bonda,
• tots dos tremolen de fred.

• Dormiu, angelet, dormiu,
• dormiu, si teniu soneta,
• dormiu, perla garrideta,
• que tot el món embelliu.

Música i lletra: popular.
Plors d'infant: Xisqueta Rubio (2 mesos).

Xerrempins

Tradicional catalana (El petit vailet), molt popular a Mallorca. És un exemple de nadala humorística.

• Som un pobre pastoret
• cansadet de molt camí,
• venc amb so meu gaiatet
• per veure l'infant diví.

• Aquí duc una botella
• tota plena de vi blanc
• i una llarga llangonissa
• per Jesús, el bell infant.

• Xerrampins, xerrampins, xerrampia,
• xerrampins, xerrampins, xerrampó,
• xerrampins, que Josep i Maria
• tenen un petit minyó.

• Duc una carabasseta
• replena de vi ben dolç
• i abans de sortir de casa
• ja me n'he fet un bon glop.

• Em sap greu no dur formatge,
• pes camí me l'he menjat
• i un pa gros de blat de moro
• que també se m'ha acabat.

• Xerrampins, xerrampins, xerrampia,
• xerrampins, xerrampins, xerrampó,
• xerrampins, que Josep i Maria
• tenen un petit minyó.

• Aquí us duc aquesta capa
• que s'hereu me va donar,
• encara que sigui vella,
• des fred vos podrà tapar.

• Si dugués jo més recapte,
• també seria per vos,
• només duc aquest gaiato
• que és de cirerer d'arboç.

• Xerrampins, xerrampins, xerrampia,
• xerrampins, xerrampins, xerrampó,
• xerrampins, que Josep i Maria
• tenen un petit minyó.

Música i lletra: popular.

Cançonetes de ximbomba

A Mallorca i a les illes germanes no hi ha hagut tradició de nadales llargues, descriptives d'un argument. Les cançonetes curtes o gloses es cantaven acompanyades al so de la ximbomba, encara que la ximbomba era un instrument més emprat en celebracions domèstiques i agràries (matances, Sant Antoni) i en temps de carnestoltes.

Segons l'etnologia aquest instrument popular havia estat utilitzat en les pràctiques rituals màgico-religioses dels pobles primitius per a comunicar-se amb els genis i el món dels esperits que segons la concepció primitiva dominaven les forces de la natura, del bé i del mal.

• Sant Josep té un ramet
• de no sé quina llenyeta
• per a granar sa coveta
• en néixer el Bon Jesuset.

• La mare de Déu cosia
• a sa porta de s'hortet
• i tenia el bon Jesuset
• a sa falda qui dormia.

• Es pastors de sa muntanya
• volen veure es Jesuset
• i han deixada sa cabanya
• per portar-li un anyellet.

• *La mare de Déu cantava
• una cançó per s'infantó
• i de tan dolç que cantava
• s'adormiren tots es pastors.

• *Dos carboners de la serra
• duen un sac de carbó
• i un feix de llenya prima
• per fer-li un bon fogueró.

• *Sant Josep fa per s'infant
• fabiols i castanyetes
• i es nin se n'ha alegrat tant
• que li fa mamballetetes.

Música: popular / Miquela Lladó.
Lletra: popular / *Miquela Lladó.

És avui Nadal

• És avui Nadal,
• cantem amb alegria
• i anirem a dar
• les pasqües a Maria.

• En aquesta nit, Senyora,
• per vos i el minyó del cel
• vos portam una cistella
• de confits, brossat i mel.

• És avui Nadal,
• cantem amb alegria
• i anirem a dar
• les pasqües a Maria.

• Vos duim un mantell, Senyora,
• i un vestit per Sant Josep,
• per s'infant una caputxa
• brodada d'estels del cel.

• És avui Nadal,
• cantem amb alegria
• i anirem a dar
• les pasqües a Maria.

• Vos duim neules ensucrades
• i coques de codonyat
• perquè tots brufin sa festa
• en venir-lo a batiar.

• És avui Nadal,
• cantem amb alegria
• i anirem a dar
• les pasqües a Maria.

Música: popular.
Lletra: Baltasar Coll i Tomàs.

Ara ve Nadal

• Ara ve Nadal,
• menjarem torrons
• i amb sa guitarretav
• cantarem cançons.

• Alegra't, panxeta,
• que Nadal ja ve,
• menjaràs carneta
• i arrosset també.

• Ara ve Nadal,
• matarem es gall
• i a sa tia Pepa
• n'hi darem un tall.

Música i lletra: popular.
Veus d'infants: Jaume i Meritxell Balaguer, Joanet Pastor, Víctor i Marina Pérez, Tatiana Riera i Bernat Moragues.