
- Al-Mayurqa
- Tradició i compromís
- Ona Digital ODCD 237A/237B/DVD237
- Tardor 2005
CD per ballar
- Per a tu
- Corregudes
- Don Lloïs
- Llicència
- Sentiment ternari
- Gracienca
- Andalusí
- .../Ma non tropo
- Crepuscle
- Conqueridor
- Cranc
- Manifest
- Llevant?
- Maliciós
- Ca na Blanca
- Boccherini
- Primavera verda
- Colors
- Estiu groc
- Bach-us-Bolerus
- Calera
CD per escoltar
- Divertimento
- Ulls negres
- Ciudadano
- Foc sedós
- Lluitadors
- La Balanguera
- El meu país
- Mai l'amor és impossible
- Illa
- Aulos i veu
- L'amo en Biel
- Dama blanca
- Dos i dos són quatre
- Una parella
- Pragmatisme
- Quatre guitarrons
- No en volem cap
DVD: Tradició i compromís
Llicència
- Llicència vull demanar
- a voltros, bons balladors,
- si em voleu deixar cantar
- tres o quatre cançons.
- Cantaré per no plorar,
- ja som perdut l'alegria
- què li fan a aquesta illa mia,
- en dues la volen xapar!
- Inútil és protestar,
- diuen que són majoria,
- els manca sensibilitat,
- ens roben qualitat de vida.
- Són grans especuladors
- per omplir-se ses butxaques
- de doblers que són de tots,
- nissaga de pirates.
- Hereus de Castella són,
- lo que digui es ministeri,
- recorden temps anteriors,
- ens venen pa per misèria.
- Tenen por a la llibertat
- que fa les persones cultes,
- creuen que som un ramat
- pel pensament únic guiat.
Música: Manuel Martorell.
PujarAndalusí
- Sempre recordaré
- aquella nit vora el mar:
- un vent calent duia olors
- d'espècies i sal.
- Bella com una quimera,
- subtil com un palmera,
- baix una lluna d'argent
- t'acostes lentament.
- Molt endins guardaré
- com ens vàrem estimar,
- sols un moments de plaer:
- ja no et podré oblidar.
- Cremàvem dins la foguera
- dolços llavis de cirera,
- la lluna se'n va ponent,
- te'n vas lànguidament.
Música: Toni Roig.
Lletra: Miquel Carbonell.
Pujar
Conqueridor
- Des de lo conqueridor
- parlam clar i en català
- fins que el primer Borbó
- arribà per emprenyar.
- Per decret va prohibir
- que xerrassim mallorquí,
- Felip cinquè decidí
- Nova Planta introduir.
- Lo Gran General Consell
- ben de pressa suprimí
- i de Madrid van venir
- recaptadors amb fusell.
- I de llavonses ençà
- sa llengua han perseguit
- dictadors mals d'oblidar,
- presidents que ens han traït.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarManifest
- És dia de festa
- som un poble viu,
- és dia de festa,
- tots ja som aquí,
- d'una mà a una altra
- ell va fent camí:
- és dia de festa,
- tots ja som aquí.
- 6 de maig històric
- del noranta-cinc,
- 6 de maig històric,
- anam fent país.
- Tots els drets d'un poble
- ell té ben escrits:
- 6 de maig històric
- anam fent país.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarLlevant?
- (Instrumental)
Música: Manel Martorell.
Arranjaments: Neus Jaume / Manel Martorell / Toni Roig.
Pujar
Maliciós - "Remake"
- Jo voldria que et picassis
- d'aranya o d'escorpí
- i en tornar xerrar de mi
- dins un avenc te tirassis.
- Mal te toc un llamp forcat
- forrat de pell de dimoni
- i es dia de Sant Antoni
- mal te toc pesta pes cap.
- Tu me rentaves sa cara
- amb paraules i bons fets:
- jo no et coneixia encara,
- però ara sé qui ets.
- Aquesta ja és sa darrera
- que cantam i no en cant més:
- si he comès alguna falta,
- perdonau-me, cavallers.
Música: Toni Roig.
Lletra: popular.
Pujar
Colors
- - Verd com un camp de
- blat tendre: esplendor.
- - Cel amb estels ple de
- llum guia són.
- - Groc, al teatre, de mort
- és color.
- - Morat d'església:
- quaresma, oració.
- Verd, cel i groc, morat:
- passió.
- - Vermell com una
- magrana: passió.
- - Carmí com llavis pintats
- per amor.
- - Negre, com nit sense
- lluna: tristor.
- Blanc i puresa ens donen raó.
- Vermell, carmí, blanc,
- negre: amor.
- - Blau, com la mar
- alçurada: temor.
- - Ocre amb el groc ens
- arriba la tardor.
- - Marró com terra:
- humida saó.
- - Gris com un dia de
- pluja: mollor.
- Gris, blau i ocre, marró
- són tardor.
- Colors que ens omplen
- d'amor i passió.
- Colors de vida, tristor
- i esplendor.
- Colors que canten un
- nou horitzó.
- Colors que tenen saó
- i oració.
- Tot un món ple de colors.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarUlls negres
- Ulls negres com la fosca
- me van enamorar,
- estels que moren amb l'aurora
- m'ensenyaren a estimar.
- Llum que a ma vida
- la fereu despertar
- tancant portes cremades,
- obrint el més enllà.
- De nina em féreu dona,
- volcà a dins del mar,
- vaixell dins la tempesta,
- ocell en llibertat.
- Ulls negres que amb tendresa
- me donàreu calor,
- colors de primavera plena
- allunyant la tardor.
- Llum que a ma vida
- la fereu despertar
- tancant portes cremades,
- obrint el més enllà.
- De nina em féreu dona,
- volcà a dins del mar,
- vaixell dins la tempesta,
- ocell en llibertat.
Música i lletra: Toni Roig.
Pujar"Ciudadano" romanç
- Ens va arribar de València
- embolicat en cel·lofana,
- ensumà l'or per casori,
- guanyà poder a cops de mà.
- Assegut en el seu trono
- es posà a governar
- subornant els seus contraris
- que amb ajuda feia pujar.
- Amb els veïnats esquerrans
- de brega en brega els marginà,
- dividint tots els barris
- als seus ajudà a guanyar.
- Va treure les voravies
- de pedra de centenars d'anys
- que foren emmagatzemades
- a cases tancades amb pany.
- Al gran recaptador d'impostos
- dolent exemple va donar,
- de mal aparcar els seus cotxes
- les multes no volia pagar.
- Tenia tant de poder
- que a tothom feia tremolar
- i a tots els contestataris
- anava arraconant.
- Defensant el pensament únic
- com a bon inquisidor cristià
- creient que amb una guerra
- el món podria arreglar.
- Entre flors i focs d'artifici
- Ciutat de Palma foradà
- amb clots i forats immensos
- per els cotxes amagar.
- Per anar de romeria
- canvià la cultura popular
- i amb males arts castellanes
- volgué esborrar el català.
- Que els déus del cel ens emparin
- d'aquest "ciudadano" singular
- que volgué canviar tot un poble
- pel seu trono defensar.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarFoc sedós
- Passeig sobre el teu cos,
- puig graons somniats,
- jo faig estels de la vida,
- form núvols sense mida.
- Com paradís, blanca casa,
- com xocolata i agost,
- arbre lluent i ferm pas,
- atzur i nit, gana em fas.
- Com tendre cel, calma blava,
- una safata d'argent,
- rosa en el cor, llum que hi fas,
- segur que a mi, copa i as.
- Passeig sobre el teu cos,
- mon vers s'esclata, t'estima
- i lluitaré, lluna en dos,
- tu i jo, jo i tu: foc sedós.
Música: Toni Roig.
Lletra: Vicenç Calonge.
Pujar
Lluitadors
- Quan la tramuntana brama
- i el foc ens crema ben fort,
- quan plou i ens ofega l'aigua,
- la terra és cavalcada per la mort.
- A tots els companys que lluitàreu,
- deixàreu la vida per un món millor,
- als marginats per la història
- sempre mal contada pels guanyadors.
- Crit perquè el cel
- sigui més just,
- vull cridar:
- més memòria històrica per a tots els lluitadors.
- L'aigua s'enduu l'esperança
- i el foc fa cendres l'amor,
- l'aire fa volar la història,
- la terra maridatge amb la mort.
- A tots els companys que lluitàreu,
- deixàreu la vida per una il·lusió
- als marginats per la història
- sempre mal contada pels opressors.
- Crit perquè el cel
- sigui més just,
- vull cridar:
- més memòria històrica per a tots els lluitadors.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarLa Balanguera
- La Balanguera misteriosa
- com una aranya d'art subtil
- buida que buida sa filosa,
- de nostra vida treu el fil.
- Com una parca bé cavil·la
- teixint la tela per demà.
- La Balanguera fila, fila
- La Balanguera filarà.
- Girant la ullada cap enrera
- guaita les ombres de l'avior,
- i de la nova primavera
- sap on s'amaga la llavor.
- Sap que la soca més s'enfila
- com més endins pot arrelar.
- La Balanguera fila, fila
- La Balanguera filarà.
- De tradicions i d'esperances
- tix la senyera pel jovent
- com qui fa un vel de nuviances
- amb cabelleres d'or i argent.
- De l'infantesa qui s'enfila
- de la vellura qui se'n va.
- La Balanguera fila, fila
- La Balanguera filarà.
Música: Amadeu Vives.
Lletra: Joan Alcover.
Adaptació: Toni Roig.
Pujar
El meu país
- Es meu país no té bandera,
- es meu país l'han esqueixat,
- tots aquests anys que colònia has estat
- ferit de mort l'han deixat.
- Àrabs, jueus i fenicis,
- romans, pirates, cristians,
- malgrat aquest mestissatge
- has guardat
- la flama que ens ha arribat.
- Heu de recordar que fórem un regne,
- heu de recordar que fórem un estat:
- reclamar sa independència
- no és demanar cap desbarat.
- Es pot morir sense violència,
- un poble mort no pot xerrar:
- mil set-cents catorze,
- setembre, començà
- la llarga agonia letal.
- Illes dem Mediterrani
- fetes de foc, aigua i sal,
- que vostra història
- passada demà
- el jovent faci respectar.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarMai l'amor és impossible
- He somniat que me besaves,
- que m'acariciaves:
- no em vull despertar.
- Tot un món nou me mostraves,
- de verd el pintaves
- amb mel, sucre i pa.
- Somni que el poeta
- sap interpretar,
- com conte de fades,
- té un blanc cavall,
- com conte de fades,
- un príncep hi ha.
- Tot un cel de lluna plena
- no existeix, és negre,
- és ben estelat.
- Tot respira alegria,
- és ben ple de vida,
- de felicitat.
- Amor que quan passi el temps
- el destí farà,
- com calitja que el matí
- abraça l'alzinar,
- com calitja que el matí,
- llum i sol fondran.
- Parques que teixiu la vida,
- fila que te fila,
- mos teniu fermats:
- el fil de la nostra vida
- prest i tard un dia
- vàreu començar.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarIlla
- Diuen que era una illa
- sola i perduda enmig del mar,
- la lluna que la festeja,
- el sol gelós que s'hi vol casar.
- Ella ja dóna esperances
- molt en secret, ben d'amagat.
- "Oh! Sol de ma vida, jo t'ompliria
- d'ones de mar, cornets i petxines,
- mel i metzines d'enamorat"
- De nit diu "Oh! Blanca Lluna,
- verge i poncella del cel nimbat,
- n'ets la meva joia, llum d'alegria,
- d'amor esclat".
- El dia abans de les noces
- roses i murtra davant l'altar
- l'illa plena n'és de dubtes:
- dels dos amors no sap quin triar;
- mentre debana la troca,
- ai! per sorpresa ve un huracà.
- La cara porta senyada
- de les unglotes del criminar:
- esglais i penes ara et coronen,
- reina del mar,
- cruels i assessines
- ai! les ferides de l'huracà,
- vençuda i trista com una boja
- enmig del mar.
- D'aquesta forma s'acaba
- un mal naufragi enmig del mar
- d'una illa bella i galana
- que sol i lluna van enganyar.
- Quan el sol damunt hi passa,
- per consolar-lo ve un núvol blanc.
- Encara vessa una llàgrima,
- trista i perduda enmig del mar
- sobre la despulla d'un vell amor
- que hi va deixar.
- La lluna té més fortuna
- entre les ombres res no hi veu clar,
- sols les matinades de mar alçurada
- de temporal.
- Ai! traïdores les ones duen remors
- antigues, que li fan mal.
Música: Toni Roig.
Lletra: Rafel Crespí.
Pujar
L'amo en Biel
- Vos 'grada es pa amb sobrassada
- i també es botifarró,
- menjar un bon frit de matances
- mentres mirau ball de bot,
- anar vestits a l'ample
- per demanar-nos el vot
- i estimau la nostra terra,
- nacionalista deis que sou.
- Parlau castellà a casa
- perquè fa molt més senyor,
- no vos venguin amb punyetes
- de sa normalització.
- A ser un prohom de la pàtria
- deis no vos guanya ningú,
- sou d'un partit centralista
- per no perdre el bon costum.
- Això és vendre nostra terra
- per un humil rosegó,
- per una trista penyora
- que malbarata un traïdor.
- Mal ja se'n perdés la raça
- de les persones com vós,
- que ens hipotequen la història
- de la nostra nació.
Música: Toni Roig.
Lletra: Rafel Crespí.
Pujar
Dama blanca - Llegenda
- Dama era enamorada
- del més polit jovençà,
- dama de pena sobtada,
- el jove l'abandonà.
- Dama de pena mustia,
- altra en el món no hi ha,
- anys i anys amb ell somnia
- dins el clos d'un alzinar.
- Mitjanit ja és trencada,
- lluna plena en el cel clar,
- surt la dama enamorada,
- dama blanca del pinar.
- Del pinar de Son Caulelles,
- vora el poble portolà,
- canta les cançons més belles
- que l'estimat li ensenyà.
Música: Toni Roig.
Lletra: Rafel Crespí.
Pujar
Dos i dos són quatre
- La llei és la llei,
- mentida que la terra sigui
- redona,
- la igualtat no existeix
- cadascú en el seu lloc,
- circulau per la dreta.
- Sempre hi haurà pobres
- i rics
- la poesia és l'art dels
- exquisits
- ben cert Déu sempre ajuda
- els mortals.
- L'home neix per
- guanyar el cel,
- la naturalesa és
- immutable
- provar de canviar les
- coses és inútil,
- és de savis
- conformar-se.
- I circulau per la dreta.
- Hi ha un cel i un infern,
- just càstig per als rebels:
- millor callar la boca
- quan surten els soldats...
- I circulau per la dreta.
- "Todo por la patria"
- morir en el front és
- un privilegi,
- la pena de mort, un
- exemple necessari
- dos i dos son quatre...
- I circulau per la dreta.
- La terra és el centre
- de l'univers,
- ningú podrà volar,
- res escapa a la llei de
- la gravetat.
Música: Toni Roig.
Lletra: Miguel López Crespí.
Pujar
Una parella
- Horabaixa sol ponent
- quan la lluna és sortit
- passejant es veu venir
- una parella.
- Agafats com dos ninets
- es prometen gran amor,
- mes ells saben que aquest
- món no els ajuda.
- Ell no té res que donar,
- és tan pobre: només té
- el seu cor per estimar
- i una vida per viure.
- Mes pensen que prest tendran
- el que tothom pot tenir
- llavors es casaran
- sense patir.
- Ella sap que no tendrà
- moltes coses que lluir,
- mes sap que ell l'estimarà
- amb follia mentre visqui.
- El tacte de una pell tendra,
- una mirada eterna,
- abraçada d'innocència
- dos en un.
- Un cel ple de llum espera,
- una eterna primavera,
- un t'estim a totes hores,
- una rosa, un poema.
- Seguiran el seu passeig
- com un dia qualsevol
- i veuran que en sortir
- el sol tot canviï.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarPragmatisme
- Company, com ha canviat tot!
- Il·lusions rompudes, menyspreades,
- pragmàtics d'arreu del món
- ses idees han arraconades.
- Pensar, donar opinió,
- construir utopies de sucre,
- lluitar, canviar el pitjor,
- tothom es fa oportunista.
- Pragmatisme, com poder reial,
- de súbdits de caixa beneita:
- la dreta, l'esquerra no val,
- només neoliberalisme.
- Doblers, poder, posició,
- polítics gira camises,
- sense camí ni cap nord,
- faràndula capitalista.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarQuatre guitarrons
- Lo sen Tòfol i es meu conco
- no parlen mai castellà
- perquè es llengua forastera:
- no es volen contaminar.
- Recorden que temps enrera
- els volien humiliar
- perquè no eren prou cultes:
- no parlaven en cristià.
- Per encalcar na Tonina
- es vespre dins es favar
- de ben poc mos serviria,
- Tòfol, un altre parlar.
- Si baratem l'idioma,
- és parell se creurà,
- conco, paraules estranyes:
- ses mules no ho entendran.
- Orgull de poble ells senten,
- parlen com els seus avantpassats,
- per moltes fites històriques
- tenen sa raó dins ses mans.
- Agraït a lo sen i mon conco
- aquesta cançó puc cantar
- no en llengua forastera
- ni tampoc en castellà.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarNo en volem cap
- No en volem cap
- que no sigui dels nostres,
- no en volem cap
- que no estigui ben gat.
- Tots som, tots som, tots som,
- tots som de la cassalla,
- tots som, tots som, tots som,
- som de la cassalla, som.
- No volem ser
- una nació vençuda,
- no volem ser
- un poble dominat.
- Volem, volem, volem
- la llibertat perduda,
- volem, volem, volem
- la nostra identitat.
- No volem ser
- una regió d'Espanya,
- no volem ser
- un país ocupat.
- Volem, volem, volem,
- volem independència,
- volem, volem, volem
- Països Catalans.




