- Al-Mayurqa
- Amb coherència
- Ona Digital ODCD 209
- Primavera 2004
Andalusí
- Sempre recordaré
- aquella nit vora el mar:
- un vent calent duia olors
- d'espècies i sal.
- Bella com una quimera,
- subtil com un palmera,
- baix una lluna d'argent
- t'acostes lentament.
- Molt endins guardaré
- com ens vàrem estimar,
- sols un moments de plaer:
- ja no et podré oblidar.
- Cremàvem dins la foguera
- dolços llavis de cirera,
- la lluna se'n va ponent,
- te'n vas lànguidament.
Música: Toni Roig.
Lletra: Miquel Carbonell.
Pujar
Llicència
- Llicència vull demanar
- a voltros, bons balladors,
- si em voleu deixar cantar
- tres o quatre cançons.
- Cantaré per no plorar,
- ja som perdut l'alegria
- què li fan a aquesta illa mia,
- en dues la volen xapar!
- Inútil és protestar,
- diuen que són majoria,
- els manca sensibilitat,
- ens roben qualitat de vida.
- Són grans especuladors
- per omplir-se ses butxaques
- de doblers que són de tots,
- nissaga de pirates.
- Hereus de Castella són,
- lo que digui es ministeri,
- recorden temps anteriors,
- ens venen pa per misèria.
- Tenen por a la llibertat
- que fa les persones cultes,
- creuen que som un ramat
- pel pensament únic guiat.
Música: Manuel Martorell.
Pujar"Ciudadano" romanç
- Ens va arribar de València
- embolicat en cel·lofana,
- ensumà l'or per casori,
- guanyà poder a cops de mà.
- Assegut en el seu trono
- es posà a governar
- subornant els seus contraris
- que amb ajuda feia pujar.
- Amb els veïnats esquerrans
- de brega en brega els marginà,
- dividint tots els barris
- als seus ajudà a guanyar.
- Va treure les voravies
- de pedra de centenars d'anys
- que foren emmagatzemades
- a cases tancades amb pany.
- Al gran recaptador d'impostos
- dolent exemple va donar,
- de mal aparcar els seus cotxes
- les multes no volia pagar.
- Tenia tant de poder
- que a tothom feia tremolar
- i a tots els contestataris
- anava arraconant.
- Defensant el pensament únic
- com a bon inquisidor cristià
- creient que amb una guerra
- el món podria arreglar.
- Entre flors i focs d'artifici
- Ciutat de Palma foradà
- amb clots i forats immensos
- per els cotxes amagar.
- Per anar de romeria
- canvià la cultura popular
- i amb males arts castellanes
- volgué esborrar el català.
- Que els déus del cel ens emparin
- d'aquest "ciudadano" singular
- que volgué canviar tot un poble
- pel seu trono defensar.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarConqueridor
- Des de lo conqueridor
- parlam clar i en català
- fins que el primer Borbó
- arribà per emprenyar.
- Per decret va prohibir
- que xerrassim mallorquí,
- Felip cinquè decidí
- Nova Planta introduir.
- Lo Gran General Consell
- ben de pressa suprimí
- i de Madrid van venir
- recaptadors amb fusell.
- I de llavonses ençà
- sa llengua han perseguit
- dictadors mals d'oblidar,
- presidents que ens han traït.
Música i lletra: Toni Roig.
PujarMateixes
- Estimat meu, dues eines
- són males de manejar:
- dues en vols festejar
- i amb una t'hi veus amb feina.
- He tornat de França
- amb un camió cadirer,
- anava ple de dones
- i no hi tornaré.
- Alerta a no caure
- i a pegar de nas,
- perquè quan m'aturi,
- ja t'aturaràs.
- En aquesta cantonada
- hi ha florit un roser,
- de quatre roses que té
- n'hi ha una que m'agrada.
- Sa tia marrantxa
- passeja gerret
- i mostra sa panxa
- per un foradet.
- Copeo volies,
- copeo tendràs,
- i en estar cansada
- ja t'aturaràs.
- Una vida, dues vides,
- quantes vides teniu vós?
- Vós teniu la meva vida
- i la vida de tots dos.
- De curiós, un botet enlaire
- què és de curiós!
- Ses al·lotes guapes
- són pels sonadors.
- Atura't, al·lota,
- que t'avís per bé,
- que si no t'atures,
- jo m'aturaré.