Cap on 'nam, Mar enllà...

Cap on 'nam, Mar enllà...
  • Cap on 'nam
  • Mar enllà...
  • Ona Digital ODCD 97
  • Estiu 1998
 

Mar enllà

  • (Instrumental)
Música: Lluís Vaquer.
Pujar
 

Na Dolores

  • Na Dolores tenia un novio
  • que per Nadal li va regalar
  • un pollastre blanc i negre
  • que tres pessetes li va costar.
  • Dolores 'gafà es pollastre
  • i el penja cames amunt:
  • diu a sa seva sogra:
  • - Si vols pollastre, te'n compres un.
  • Sa sogra tota emprenyada
  • li fot punyada i li toma es nas;
  • diu: "Bruta malcriada,
  • tu me l'has feta i la'm pagaràs".
Música i lletra: popular balear.
Pujar
 

La presó de Nàpols

  • A la ciutat de Nàpols
  • hi ha una presó,
  • la vida mia;
  • hi ha una presó,
  • la vida mia, amor.
  • Hi ha vint-i-nou presos
  • que canten la cançó.
  • La dama està en finestra
  • escoltant la cançó.
  • Els presos se'n temeren,
  • ja no cantaven, no.
  • - Per què no cantau, presos?
  • Per què no cantau, no?
  • - Com cantarem, senyora,
  • si estam dins la presó,
  • sense menjar ni beure
  • més que algun rosegó?
  • Demà serà dissabte,
  • mos penjaran a tots.
Música i lletra: popular catalana.
Pujar
 

Jota de les plegadores d'olives

  • Que dels teus ulls hi surt foc,
  • vaiga'l, Cinteta, no em mires,
  • que dels teus ulls hi surt foc.
  • Del dia que vas mirar-me
  • que està bullint lo meu cor.
  • Dalt de la rama més alta,
  • aquí estic dalt de la rama,
  • dalt de la rama més alta.
  • Si collint, collint, caïa,
  • ai, que Sant Antoni em valga!
  • Aquí dalt de tot m'estic,
  • collint aulivetes fargues;
  • aquí dalt de tot m'estic.
  • Face rogatives, mare,
  • perquè no caigue son fill.
  • Ai, mareta, quina altura!
  • Veigue lo molt que hai pujat,
  • ai, mareta, quina altura!
  • Digue'm per a on puc baixar,
  • que l'escala l'hai perduda.
  • L'has de pujar a poc a poc,
  • l'escala d'aquesta vida;
  • l'has de pujar a poc a poc,
  • que si la puges de pressa
  • cauràs al primer escaló.
Música: popular de les Terres de l'Ebre.
Lletra: popular / Edgar Gabaldà.
Pujar
 

Vou-veri-vou

  • Horabaixa, post el sol,
  • plorinyava l'infantó.
  • No ploreu, angelet, no,
  • que ta mareta no ho vol.
  • Noninó, noninó,
  • una engronsadeta
  • pes nin petitó.
  • Tot el cel llampega i plou,
  • amor meu, dorm fins demà;
  • ta mareta vetllarà
  • cantant es vou-verivou.
Música i lletra: popular balear.
Pujar
 

La calma de la mar

  • Quan jo tenia pocs anys,
  • el pare em duia a la barca
  • i em deia: -Quan siguis gran,
  • no et fiïs mai de la calma.
  • -Ai, fill meu, quan siguis gran,
  • no et fiïs mai de la calma,
  • que després ve un temporal
  • a l'hora més impensada.
  • Bufa mestral, bufa ben fort!
  • Hissem la vela i anem a port!
  • La mar semblava un mirall;
  • la lluna plata semblava:
  • - Això serà el temporal
  • d'una nineta encantada.
  • L'arbre n'és un tros de pi,
  • la barca, una post corcada;
  • els rems en són afegits,
  • que d'un pam no fan a l'aigua.
  • He estat un home valent
  • i no he girat mai la cara,
  • quan he sentit a la pell
  • l'urpa de la torbonada.
  • Mes, ai, avui que sóc vell
  • i jo no em llevo a trenc d'alba,
  • compto les hores despert
  • i em fa basarda la calma.
  • Bufa mestral, bufa ben fort!
  • Pleguem la vela, ja som a port!
Música i lletra: popular catalana.
Pujar
 

Jota florida

  • Si una flor torna mustia,
  • estimada, què puc fer?
  • Regau-la amb llàgrimes meves
  • d'alegria que tendré
  • i així creixerà contenta
  • sa floreta des roser.
  • Una flor em dóna vida
  • i molta felicitat.
  • Imagina't què faria
  • amb un ram de flors granat:
  • de riure no aturaria
  • com si anit fos festa gran.
  • Rosa, gerani, poncella,
  • begònia, clavell, gladiol,
  • dàlia, lliri i rosella,
  • margalida i gira-sol.
  • Cada flor és sa més bella
  • i més hermosa des redol.
Música i lletra: Antoni Galmés.
Pujar
 

Plora guitarra

  • Si penses que perquè cant jo estic alegre,
  • si penses que una guitarra no sap plorar,
  • no oblidis que fins ses roses guarden espines,
  • no oblidis que fins es vidre se pot trencar.
  • Recorda qui t'escrivia cartes sinceres,
  • recorda qui t'enviava cartes d'amor,
  • recorda ses meves roses de primavera,
  • flors de sa vida que surten del cor.
  • Canta a sa verda primavera,
  • canta vora el mar platejat,
  • canta cardina torrentera,
  • canta a sa quietud de la mar.
  • Mira, al·lota que enamores,
  • mira ma trista soledat,
  • pens en tu totes ses hores
  • de nit i dia vull ser as teu costat.
  • Jo cant perquè qui canta es seu mal espanta,
  • jo cant perquè en sa barca sempre record
  • que, encara que la mar brama, ve sa bonança,
  • al·lota, és per açò que te vull cantar jo.
  • Voldria tenir-te amb jo, és lo que voldria;
  • voldria que es teu amor amb jo tornàs
  • i amb roses i clavellines l'abraçaria
  • i a la fi tindria sa ditxa més gran.
Música i lletra: Ortega Monasterio.
Pujar
 

Jota de s'esperança

  • Açò era una donzella,
  • rossa com es raigs des sol.
  • -M'ets, amor, fugaç estrella-
  • deia es jove que la vol.
  • -Tu no me pots estimar,
  • jo no et puc ser s'estimada;
  • prest seré monja tancada
  • des convent de Santa Clara.
  • -S'amor que et tenia et tenc,
  • jo no l'he dada a ningú;
  • tota te la guard per tu,
  • cara de sol resplendent.
  • Vint anys més la va esperar
  • amb esperança cristiana;
  • vint anys i una setmana
  • fins que Déu el reclamà.
Música: Lluís Vaquer.
Lletra: Jaume Gomila.
Pujar
 

Es llargandaix d'Alaior

  • Ai! Ai! S'animal era de pèl. Ai! Ai!
  • tenia es cap de dragó.
  • Tot el poble d'Alaior va sortir per a veure'l:
  • en Pere s'oficial i en Tofolet Mascaró
  • van sortir d'Alaior per 'nar a matar s'animal.
  • Ai! Ai! S'animal era de pèl.
  • Ai! Ai! Tenia es cap de dragó.
  • Quan van ser pes camí nou, passaren consell los dos:
  • - Pere, noltros no som prou, que s'animal és feroç!
  • - No tremolis, Mascaró, perquè jo tot sol ja bast;
  • per això duc aquest ast, pe'n veure'l fitorar-lo.
  • Quan van arribar a sa penya començaren a tocar
  • i varen sentir estufar: -Açò és s'animal qui renya!
  • Quan s'animal va sortir amb sa coa enrevoltada,
  • de sa primera estopada ja el van mig estremordir.
  • Madona sortí as portal quan va veure tanta gent;
  • diu: - Si em matau s'animal, jo vos convit d'aiguardent!
  • El Pare Martí Cardona s'ho mirava d'un lloc baix;
  • diu: - Això és un llargandaix, jo n'he vist a Barcelona!
  • Deu dies dotze matxers rama varen treginar
  • per s'animal socorrar, que tenia pèl de més.
  • Quinze vaixells van anar a Eivissa per dur sal,
  • per salar s'animal i encara no va bastar.
  • Si hi ha qualcú interessat que s'animal vulgui veure
  • posat damunt d'una teula, a Alaior el tenen salat.
  • Ai! Ai! S'animal era de pèl. Ai! Ai! Tenia es cap de dragó.
Música i lletra: popular menorquina.
Pujar
 

Jotes de l'Ebre

  • De Roquetes vinc
  • de Roquetes baixo;
  • agulles de cap,
  • agulles de ganxo.
  • I tu que et pensaves ser
  • la més guapa de la vila!
  • T'has quedat com l'oliver,
  • molta mostra i poca oliva.
  • Si vols que et canta cançons,
  • te'n cantaré més de mil,
  • que a la butxaca les porto
  • lligadetes en un fil.
  • Les xiquetes guapes
  • m'agraden a mi;
  • de tant que m'agraden
  • m'hai quedat fadrí.
  • Tu que estàs a la finestra
  • i que a la finestra estàs;
  • si no et mous de la finestra,
  • a la finestra estaràs.
  • A la finestra t'hai vist
  • més seca que un abadejo
  • i perquè t'hai fet l'ullet,
  • tu ja penses que et festejo.
  • No t'enamores, donzella,
  • del mosso que no ha rondat,
  • que el qui no ronde de mosso,
  • ronde després de casat.
  • Lo Sol li va dir a la Lluna
  • que s'anés ja retirant,
  • perquè les dones de bé
  • tan de nit no van rondant.
  • I a ta mare l'hai vist
  • al barranc de l'Aixut
  • amb les calces a l'aire
  • i ensenyant la puput.
  • Música te'n faig, Antònia,
  • en un guitarronet nou,
  • si esta nit no estàs contenta,
  • tornaré demà a les nou.
  • Són unes jotes de l'Ebre:
  • consells i amors de veritat;
  • si a algú molt li han agradat,
  • mos haurà d'anar radere.
Música: popular de les Terres de l'Ebre.
Lletra: popular / Lluís Vaquer.
Pujar
 

Fandango amorós

  • Cada dia surt es sol,
  • cada dia una vegada;
  • sa meva amor estimada
  • em fa anar allà on Déu vol.
  • Dalt sa muntanya hi ha neu
  • i bona fresca que hi toca;
  • en es costat de s'al·lota
  • hi fa un estar de Déu.
  • Enmig de la mar hi ha
  • una roca ben pintada;
  • cada enamorat que hi va
  • hi pinta s'enamorada.
  • Qui és aquella meravella
  • que ara ha sortida a ballar?
  • Ell faria davallar
  • del cel qualsevol estrella.
Música: Antoni Galmés.
Lletra: popular.
Pujar
 

Roseret

  • Roseret de roses blanques,
  • qui mos ho havia de dir!
  • Tan amics com érem antes
  • que ara haguéssim de renyir!
  • Si hem renyit, per què hem renyit?
  • Roseret en el cor meu,
  • hem renyit per poca cosa;
  • tu fé es teu, jo faré es meu.
  • Si la mar tornara tinta
  • ses muntanyes, paper fi,
  • t'escriuria una carteta
  • de l'amor que em fas patir.
Música i lletra: popular catalana.
Pujar
 

Cor d'illot

  • Sa lluna és de mentida, fugaç es temporal;
  • es jove mariner s'allunya des fondal.
  • Fortuna des d'un far l'emmena fins as port;
  • la mar cau des del cel, ell sent s'atzur as cos.
  • Pouat de dins s'avenç, esberla des destí,
  • arriba a sa taverna, el mou un rar desig;
  • sa sort des daus, s'atzar, tot juga as seu favor:
  • es saxo noctàmbul, sa petja de s'enyor.
  • Potser són es estels, potser des vi s'embruix,
  • amb sa pell de Fortuna des guanys es fa un garbuix.
  • Censals d'una facècia, desficis d'una nit,
  • conjuren l'impossible: s'etern frec fit a fit.
  • Confosos pes matí, caminen fins la mar;
  • esquerden sa clepsidra, no es volen separar.
  • Avui han retrobat sa seva llibertat:
  • trencar-se en es esculls, renéixer sense por,
  • jugar-s'ho tot, guanyar, sentir que tot fa olor,
  • cridar cançons as vent, fugir de s'escamot,
  • tenir as pit un cor d'illot.
Música: Albert Algans.
Lletra: Jaume Gomila.
Pujar
 

Jota des somni

  • Ahir vespre somniava
  • que era una gavina
  • que enrevoltava s'Illa,
  • aquesta illa mallorquina.
  • Volia esser més gran
  • que ses muntanyes més altes;
  • anava movent ses ales,
  • anava pujant, pujant.
  • Fregava s'aire des cel,
  • en es sol casi arribava;
  • però encara li quedava
  • a Mallorca una arrel.
Música i lletra: Antoni Galmés.
Pujar
 

Cançó del Nord

  • (Instrumental)
Música: popular irlandesa.
Adaptació: Edgar Gabaldà.
Pujar