
- Cap on 'nam
- Mar enllà...
- Ona Digital ODCD 97
- Estiu 1998
Na Dolores
- Na Dolores tenia un novio
- que per Nadal li va regalar
- un pollastre blanc i negre
- que tres pessetes li va costar.
- Dolores 'gafà es pollastre
- i el penja cames amunt:
- diu a sa seva sogra:
- - Si vols pollastre, te'n compres un.
- Sa sogra tota emprenyada
- li fot punyada i li toma es nas;
- diu: "Bruta malcriada,
- tu me l'has feta i la'm pagaràs".
Música i lletra: popular balear.
PujarLa presó de Nàpols
- A la ciutat de Nàpols
- hi ha una presó,
- la vida mia;
- hi ha una presó,
- la vida mia, amor.
- Hi ha vint-i-nou presos
- que canten la cançó.
- La dama està en finestra
- escoltant la cançó.
- Els presos se'n temeren,
- ja no cantaven, no.
- - Per què no cantau, presos?
- Per què no cantau, no?
- - Com cantarem, senyora,
- si estam dins la presó,
- sense menjar ni beure
- més que algun rosegó?
- Demà serà dissabte,
- mos penjaran a tots.
Música i lletra: popular catalana.
PujarJota de les plegadores d'olives
- Que dels teus ulls hi surt foc,
- vaiga'l, Cinteta, no em mires,
- que dels teus ulls hi surt foc.
- Del dia que vas mirar-me
- que està bullint lo meu cor.
- Dalt de la rama més alta,
- aquí estic dalt de la rama,
- dalt de la rama més alta.
- Si collint, collint, caïa,
- ai, que Sant Antoni em valga!
- Aquí dalt de tot m'estic,
- collint aulivetes fargues;
- aquí dalt de tot m'estic.
- Face rogatives, mare,
- perquè no caigue son fill.
- Ai, mareta, quina altura!
- Veigue lo molt que hai pujat,
- ai, mareta, quina altura!
- Digue'm per a on puc baixar,
- que l'escala l'hai perduda.
- L'has de pujar a poc a poc,
- l'escala d'aquesta vida;
- l'has de pujar a poc a poc,
- que si la puges de pressa
- cauràs al primer escaló.
Música: popular de les Terres de l'Ebre.
Lletra: popular / Edgar Gabaldà.
PujarVou-veri-vou
- Horabaixa, post el sol,
- plorinyava l'infantó.
- No ploreu, angelet, no,
- que ta mareta no ho vol.
- Noninó, noninó,
- una engronsadeta
- pes nin petitó.
- Tot el cel llampega i plou,
- amor meu, dorm fins demà;
- ta mareta vetllarà
- cantant es vou-verivou.
Música i lletra: popular balear.
PujarLa calma de la mar
- Quan jo tenia pocs anys,
- el pare em duia a la barca
- i em deia: -Quan siguis gran,
- no et fiïs mai de la calma.
- -Ai, fill meu, quan siguis gran,
- no et fiïs mai de la calma,
- que després ve un temporal
- a l'hora més impensada.
- Bufa mestral, bufa ben fort!
- Hissem la vela i anem a port!
- La mar semblava un mirall;
- la lluna plata semblava:
- - Això serà el temporal
- d'una nineta encantada.
- L'arbre n'és un tros de pi,
- la barca, una post corcada;
- els rems en són afegits,
- que d'un pam no fan a l'aigua.
- He estat un home valent
- i no he girat mai la cara,
- quan he sentit a la pell
- l'urpa de la torbonada.
- Mes, ai, avui que sóc vell
- i jo no em llevo a trenc d'alba,
- compto les hores despert
- i em fa basarda la calma.
- Bufa mestral, bufa ben fort!
- Pleguem la vela, ja som a port!
Música i lletra: popular catalana.
PujarJota florida
- Si una flor torna mustia,
- estimada, què puc fer?
- Regau-la amb llàgrimes meves
- d'alegria que tendré
- i així creixerà contenta
- sa floreta des roser.
- Una flor em dóna vida
- i molta felicitat.
- Imagina't què faria
- amb un ram de flors granat:
- de riure no aturaria
- com si anit fos festa gran.
- Rosa, gerani, poncella,
- begònia, clavell, gladiol,
- dàlia, lliri i rosella,
- margalida i gira-sol.
- Cada flor és sa més bella
- i més hermosa des redol.
Música i lletra: Antoni Galmés.
PujarPlora guitarra
- Si penses que perquè cant jo estic alegre,
- si penses que una guitarra no sap plorar,
- no oblidis que fins ses roses guarden espines,
- no oblidis que fins es vidre se pot trencar.
- Recorda qui t'escrivia cartes sinceres,
- recorda qui t'enviava cartes d'amor,
- recorda ses meves roses de primavera,
- flors de sa vida que surten del cor.
- Canta a sa verda primavera,
- canta vora el mar platejat,
- canta cardina torrentera,
- canta a sa quietud de la mar.
- Mira, al·lota que enamores,
- mira ma trista soledat,
- pens en tu totes ses hores
- de nit i dia vull ser as teu costat.
- Jo cant perquè qui canta es seu mal espanta,
- jo cant perquè en sa barca sempre record
- que, encara que la mar brama, ve sa bonança,
- al·lota, és per açò que te vull cantar jo.
- Voldria tenir-te amb jo, és lo que voldria;
- voldria que es teu amor amb jo tornàs
- i amb roses i clavellines l'abraçaria
- i a la fi tindria sa ditxa més gran.
Música i lletra: Ortega Monasterio.
PujarJota de s'esperança
- Açò era una donzella,
- rossa com es raigs des sol.
- -M'ets, amor, fugaç estrella-
- deia es jove que la vol.
- -Tu no me pots estimar,
- jo no et puc ser s'estimada;
- prest seré monja tancada
- des convent de Santa Clara.
- -S'amor que et tenia et tenc,
- jo no l'he dada a ningú;
- tota te la guard per tu,
- cara de sol resplendent.
- Vint anys més la va esperar
- amb esperança cristiana;
- vint anys i una setmana
- fins que Déu el reclamà.
Música: Lluís Vaquer.
Lletra: Jaume Gomila.
PujarEs llargandaix d'Alaior
- Ai! Ai! S'animal era de pèl. Ai! Ai!
- tenia es cap de dragó.
- Tot el poble d'Alaior va sortir per a veure'l:
- en Pere s'oficial i en Tofolet Mascaró
- van sortir d'Alaior per 'nar a matar s'animal.
- Ai! Ai! S'animal era de pèl.
- Ai! Ai! Tenia es cap de dragó.
- Quan van ser pes camí nou, passaren consell los dos:
- - Pere, noltros no som prou, que s'animal és feroç!
- - No tremolis, Mascaró, perquè jo tot sol ja bast;
- per això duc aquest ast, pe'n veure'l fitorar-lo.
- Quan van arribar a sa penya començaren a tocar
- i varen sentir estufar: -Açò és s'animal qui renya!
- Quan s'animal va sortir amb sa coa enrevoltada,
- de sa primera estopada ja el van mig estremordir.
- Madona sortí as portal quan va veure tanta gent;
- diu: - Si em matau s'animal, jo vos convit d'aiguardent!
- El Pare Martí Cardona s'ho mirava d'un lloc baix;
- diu: - Això és un llargandaix, jo n'he vist a Barcelona!
- Deu dies dotze matxers rama varen treginar
- per s'animal socorrar, que tenia pèl de més.
- Quinze vaixells van anar a Eivissa per dur sal,
- per salar s'animal i encara no va bastar.
- Si hi ha qualcú interessat que s'animal vulgui veure
- posat damunt d'una teula, a Alaior el tenen salat.
- Ai! Ai! S'animal era de pèl. Ai! Ai! Tenia es cap de dragó.
Música i lletra: popular menorquina.
PujarJotes de l'Ebre
- De Roquetes vinc
- de Roquetes baixo;
- agulles de cap,
- agulles de ganxo.
- I tu que et pensaves ser
- la més guapa de la vila!
- T'has quedat com l'oliver,
- molta mostra i poca oliva.
- Si vols que et canta cançons,
- te'n cantaré més de mil,
- que a la butxaca les porto
- lligadetes en un fil.
- Les xiquetes guapes
- m'agraden a mi;
- de tant que m'agraden
- m'hai quedat fadrí.
- Tu que estàs a la finestra
- i que a la finestra estàs;
- si no et mous de la finestra,
- a la finestra estaràs.
- A la finestra t'hai vist
- més seca que un abadejo
- i perquè t'hai fet l'ullet,
- tu ja penses que et festejo.
- No t'enamores, donzella,
- del mosso que no ha rondat,
- que el qui no ronde de mosso,
- ronde després de casat.
- Lo Sol li va dir a la Lluna
- que s'anés ja retirant,
- perquè les dones de bé
- tan de nit no van rondant.
- I a ta mare l'hai vist
- al barranc de l'Aixut
- amb les calces a l'aire
- i ensenyant la puput.
- Música te'n faig, Antònia,
- en un guitarronet nou,
- si esta nit no estàs contenta,
- tornaré demà a les nou.
- Són unes jotes de l'Ebre:
- consells i amors de veritat;
- si a algú molt li han agradat,
- mos haurà d'anar radere.
Música: popular de les Terres de l'Ebre.
Lletra: popular / Lluís Vaquer.
PujarFandango amorós
- Cada dia surt es sol,
- cada dia una vegada;
- sa meva amor estimada
- em fa anar allà on Déu vol.
- Dalt sa muntanya hi ha neu
- i bona fresca que hi toca;
- en es costat de s'al·lota
- hi fa un estar de Déu.
- Enmig de la mar hi ha
- una roca ben pintada;
- cada enamorat que hi va
- hi pinta s'enamorada.
- Qui és aquella meravella
- que ara ha sortida a ballar?
- Ell faria davallar
- del cel qualsevol estrella.
Música: Antoni Galmés.
Lletra: popular.
PujarRoseret
- Roseret de roses blanques,
- qui mos ho havia de dir!
- Tan amics com érem antes
- que ara haguéssim de renyir!
- Si hem renyit, per què hem renyit?
- Roseret en el cor meu,
- hem renyit per poca cosa;
- tu fé es teu, jo faré es meu.
- Si la mar tornara tinta
- ses muntanyes, paper fi,
- t'escriuria una carteta
- de l'amor que em fas patir.
Música i lletra: popular catalana.
PujarCor d'illot
- Sa lluna és de mentida, fugaç es temporal;
- es jove mariner s'allunya des fondal.
- Fortuna des d'un far l'emmena fins as port;
- la mar cau des del cel, ell sent s'atzur as cos.
- Pouat de dins s'avenç, esberla des destí,
- arriba a sa taverna, el mou un rar desig;
- sa sort des daus, s'atzar, tot juga as seu favor:
- es saxo noctàmbul, sa petja de s'enyor.
- Potser són es estels, potser des vi s'embruix,
- amb sa pell de Fortuna des guanys es fa un garbuix.
- Censals d'una facècia, desficis d'una nit,
- conjuren l'impossible: s'etern frec fit a fit.
- Confosos pes matí, caminen fins la mar;
- esquerden sa clepsidra, no es volen separar.
- Avui han retrobat sa seva llibertat:
- trencar-se en es esculls, renéixer sense por,
- jugar-s'ho tot, guanyar, sentir que tot fa olor,
- cridar cançons as vent, fugir de s'escamot,
- tenir as pit un cor d'illot.
Música: Albert Algans.
Lletra: Jaume Gomila.
PujarJota des somni
- Ahir vespre somniava
- que era una gavina
- que enrevoltava s'Illa,
- aquesta illa mallorquina.
- Volia esser més gran
- que ses muntanyes més altes;
- anava movent ses ales,
- anava pujant, pujant.
- Fregava s'aire des cel,
- en es sol casi arribava;
- però encara li quedava
- a Mallorca una arrel.




